Publicado por

AU – PAC 2: Avaluació Heurística

Publicado por

AU – PAC 2: Avaluació Heurística

En aquest post es farà una anàlisi heurística de la interfície de Gmail, el correu de Google. He escollit aquesta interfície perquè…
En aquest post es farà una anàlisi heurística de la interfície de Gmail, el correu de Google. He escollit…

En aquest post es farà una anàlisi heurística de la interfície de Gmail, el correu de Google. He escollit aquesta interfície perquè el Gmail és una eina que tenim molt interioritzada, ja que la utilitzem molt sovint. M’ha semblat interessant analitzar-la per detectar millores d’una interfície molt coneguda, perquè, probablement, els errors que hi poden haver els usuaris no els detectem per la freqüència d’ús.

Hi ha diferents principis heurístics que ens servirien per fer una bona anàlisi. En aquest cas, hem triat els 10 principis de Jakob Nielsen, ja que són els més universals.

El contingut estarà dividit en les següents parts:

  • Metodologia
  • 10 principis heurístics de Nielsen
  • Llistat de prioritats
  • Perspectiva de gènere i inclusió

METODOLOGIA

Per tal de dur a terme l’anàlisi heurística de Gmail, he seguit la següent metodologia.

  1. Analitzar si els principis de Nielsen es compleixen o no a la interfície de Gmail.
  2. En els casos que hi hagi algun error o que la interfície no segueixi algun principi, anotar la troballa.
  3. Sintetitzar les recomanacions o millores respecte les troballes.
  4. Fer una anàlisi quantitativa a través d’un llistat de gravetat de les troballes segons la freqüència del problema, el seu impacte i la seva persistència.

 

10 PRINCIPIS HEURÏSTICS DE NIELSEN

Visibilitat de l’estat del sistema

En totes les accions que realitzem que necessiten un temps, veiem l’estat del sistema, fet que dona sensació de seguretat i control a l’usuari. Per exemple, a l’adjuntar un arxiu al correu, veiem una barra de progressió que ens indica el temps que falta perquè carregui l’arxiu. Tot i que ens doni una idea aproximada, amb arxius grans, estaria bé que especifiqués el temps per tal de donar més informació a l’usuari.

També veiem com dona informació sobre la capacitat del sistema. Aquesta és una pràctica molt útil, ja que l’usuari sap en tot moment en quin punt es troba i no és una sorpresa quan arriba a la capacitat màxima.

OK: hi ha visibilitat del sistema.

KO: en alguns casos, poc específica. Caldria afegir el temps de càrrega dels arxius.

Adequació entre el sistema i el món real

Gmail habilita l’opció de configurar certs factor com l’idioma o el codi de números de telèfon entre d’altres per adequar-se a l’entorn de l’usuari i que aquest es trobi còmode en el seu entorn.

OK: Hi ha una bona adequació entre el sistema i el món real.

Llibertat i control per part de la persona usuària

L’usuari té l’opció de cancel·lar les seves opcions si així ho desitja. Per exemple, aquí veiem les opcions que apareixen per si l’usuari vol recuperar un esborrany eliminat o tirar-se enrere en l’enviament d’un correu.

Tot i que l’acció sigui possible, molts cops l’usuari no la veu o no és a temps de seleccionar-la. Això é degut a que aquestes opcions apareixen en una pestanya petita a la part inferior esquerra de la pantalla i només durant cinc segons. Si l’usuari no és conscient del seu error o no veu la pestanya, ja no la pot revertir. Aquest fet es podria millorar, per exemple, oferint una pestanya de confirmació en accions importants com la d’enviar un correu.

OK: Possibilitat i llibertat per cancel·lar opcions.

KO: Dificultat per cancel·lar algunes accions.

Consistència i estàndards

A Gmail podem observar una consistència pel que fa a les icones i al disseny. Segueix els estàndards de Google, cosa que facilita la interacció a l’usuari perquè aquests són molt coneguts.

Per altra banda, però, falta consistència en la classificació dels correus. De vegades es reben correus a les categories de “promocions”, “spam” o “general” sense cap distinció. El fet que de vegades es rebin correus en una carpeta o en una altra sense consistència pot fer que l’usuari no els arribi a llegir mai o que els perdi.

OK: Consistència i estàndards de disseny

KO: Manca de consistència i estàndards en la classificació de correus.

Prevenció d’errors

Quan el sistema detecta un comportament estrany de l’usuari, apareix un missatge perquè aquest confirmi que el que està fent és correcte. Això passa, per exemple, quan enviem un correu a algú fora de l’organització a la qual pertanyem o quan volem enviar un missatge sense assumpte o text. És una bona pràctica per evitar errors de l’usuari.

OK: Hi ha una bona prevenció d’errors.

Reconeixement abans que records

Gmail facilita el reconeixement abans que el record. Ho podem veure en diferents ocasions. Per exemple, el fet que es mantingui la sessió oberta a no ser que l’usuari la tanqui. Això fa que no s’hagi d’introduir la contrasenya cada vegada i que sigui més ràpid accedir a l’aplicació.

Quan naveguem per la interfície, trobem moltes icones. Podria produir-se un problema si l’usuari no les reconeix o no les recorda. Però, si aquest passa el punter per sobre, apareix un text autoexplicatiu. Aquesta és una bona pràctica per ajudar a reconèixer tots els elements de la interfície a l’usuari.

OK: Facilita el reconeixement abans que el record.

Flexibilitat i eficiència en l’ús

Gmail dona la possibilitat de personalitzar la seva experiència a través de la configuració. Es pot jugar amb diferents paràmetres perquè els usuaris experts puguin aprofitar més l’eina (per exemple, a través de shortcuts). El problema detectat és que aquests paràmetres s’han d’activar a través de la configuració. Això priva a l’usuari de l’exploració de l’eina i d’anar adquirint les noves funcionalitats de manera natural, cosa que pot provocar que mai les utilitzi.

OK: Existeix flexibilitat i eficiència en l’us.

KO: necessitat d’activar noves funcionalitats a la configuració.

Disseny estètic i minimalista

Gmail destaca per tenir un disseny estètic i minimalista. Tot i ser una eina molt potent i amb moltes funcionalitats, sempre manté el contingut principal net i clar per l’usuari, sense que perdi el focus.

OK: Té un disseny estètic i minimalista.

Ajuda a les persones usuàries a reconèixer els errors i a recuperar-se

Una de les funcionalitats més útils de Gmail és la recepció d’un correu quan hem intentat enviar un missatge a una adreça no existent. El correu que l’usuari rep en aquests casos li serveix per reconèixer un error i reenviar el correu a l’adreça corresponent. És una funcionalitat molt important ja que pot evitar malentesos i  millorar de manera considerable l’experiència d’usuari.

OK: ofereix ajuda als usuaris a reconèixer els errors i a recuperar-se.

Ajuda i documentació

Tot i que Gmail ofereix ajuda i documentació de manera visible a la seva interfície, aquesta es troba en un enllaç extern. Un cop hi arribem, veiem que la documentació és molt extens i completa, massa i tot. Tota aquesta informació pot saturar a l’usuari i fer que no trobi el seu dubte.

OK: Ajuda i documentació

KO: Documentació massa extensa

 

LLISTAT PRIORITATS

A continuació, trobem un llistat de les troballes a millorar pel que fa a l’experiència d’usuari (de més gravetat a menys gravetat).

1- Llibertat i control per part de la persona usuària – Dificultat per cancel·lar algunes opcions. El fet que només es puguin tirar enrere algunes accions durant cinc segons es considera greu, ja uqe pot ser que l’usuari enviï algun correu no desitjat. Depenent del cas, pot ser una situació greu. Per millorar-ho afegiria una pestanya de confirmació de l’enviament.

2- Consistència i estàndards – classificació dels correus rebuts. És una troballa greu, ja que fa que l’usuari pugui perdre els correus i no llegir-los, principal funcionalitat de Gmail. Per millorar-la enviaria sempre tots els correus a “general” o, quan es rebi un mail d’una adreça nova, preguntaria a l’usuari a quina categoria voldria guardar-los.

3- Ajuda i documentació – massa extensa. És relativament greu perquè l’usuari pot cansar-se i acabar la sessió sense haver resolt els seus dubtes. Milloraria la documentació i la faria més interactiva, fent que l’usuari no es trobi un gran document per explorar.

4- Visibilitat de l’estat del sistema – poc específica. No és una troballa gaire greu perquè els arxius que s’acostumen a adjuntar triguen poc a carregar-se i l’usuari ja es fa una idea de l’estat amb la barra progressiva. Tot i això, afegiria el temps d’espera per quan s’adjuntin arxius més pesats.

5- Flexibilitat i eficiència d’ús – necessitat d’activació. Aquesta troballa està al final del llistat ja que, els usuaris que realment vulguin utilitzar noves funcionalitats, les trobaran a configuració. Tot i això, jo les activaria de primeres perquè aquest tipus d’usuari augmentés.

 

PERSPECTIVA DE GÈNERE I INCLUSIÓ

Gmail fa servir un vocabulari neutre en tot moment. És cert que és un a interfície amb poc text i moltes icones, cosa que dificulta veure si ha treballat la perspectiva de gènere. A la seva documentació utilitza l’imperatiu, de manera que inclou tots els gèneres, i es dirigeix a les seves funcionalitats més que als usuaris.

Pel que fa a la inclusió, Gmail s’adapta a diferents discapacitats (visuals, per exemple) seleccionant les opcions corresponents a la seva configuració i parlant amb el seu equip dedicat a això.

 

Debate0en AU – PAC 2: Avaluació Heurística

No hay comentarios.